Maria Rosa

Ressenya

L'obra Maria Rosa va ser escrita per Àngel Guimerà l'any 1894 i reestrenada el 20 de gener de 2016  al Teatre Nacional de Catalunya. La directora, Carlota Subirós, sent fidel a l'original, ha situat l'escena en “l'època actual” fent-la així més comprensible per al públic, que pot ser més ampli. Aquesta obra, vista majoritàriament per alumnes de secundària que estudien Guimerà, ha provocat una reacció positiva per part d’aquests espectadors.

La història comença quan en Badori, un treballador nou, s’incorpora a un grup d’obrers que estan construint una carretera. Tots es pregunten per l’Andreu, un altre obrer i marit de la Maria Rosa, que va ser detingut per assassinar el capatàs i enviat a una presó a Ceuta on acaba morint. La Maria Rosa defensa el seu marit i creu en la seva innocència. Ella n’està molt enamorada i pateix molt. El Marçal, millor amic de l'Andreu i assassí del capatàs, està enamorat de la Maria Rosa i la lloa, però ella afirma que l'Andreu és l’home de la seva vida. Quan la Maria Rosa s'assabenta de la mort de l'Andreu queda enfonsada.         

Les quinzenes es van endarrerint i els obrers no cobren i necessiten els diners. El Badori i el Marçal es disputen l'amor de la Maria Rosa, qui vol marxar per ser fidel a l'Andreu perquè sent atracció pel primer. El Marçal enganya la Maria Rosa i se n'aprofita deshonrant-la davant de tota la comunitat d'obrers.                                                  

A l'últim acte se suma l'eufòria dels treballadors per rebre les quinzenes que els devien un cop acabada la carretera i l'alegria pel casament entre la Maria Rosa i el Marçal. En Badori porta com a present de bodes un vi que va fer l'Andreu amb el qual el Marçal s'emborratxa. Quan es queden sols el Marçal i la Maria Rosa tenen una conversa i finalment en Marçal li confessa que va agafar el mocador i el ganivet de casa de l’Andreu i d’ella, i va assassinar el capatàs. La Maria Rosa, estupefacta, el rebutja i li diu que l’ha enganyat. En un moment mentre forcegen la Maria Rosa li clava un ganivet i el mata.

Primer de tot voldríem comentar els aspectes més rellevants de l’obra. Tot i ser una adaptació, no ha estat canviat cap element de l’obra a part de la situació temporal. Per entendre'n el contingut s'ha de conèixer l'estil de l'autor i el context en què està situada. Guimerà, nascut a Santa Cruz de Tenerife i traslladat a Catalunya de nen, tenia certs complexos de mestís i de bastard, que es reflecteixen en la seva obra, com, per exemple, en el fet que els personatges sovint ja no tenen pares o que no se sap quins són els seus orígens. El que vol mostrar l‘autor és com vivien els obrers i la pobresa que tenien. Tot i així sempre treballaven per poder mantenir la família i eren molt honrats. També el tema amorós és molt important, ja que la Maria Rosa, sabent que l’Andreu estava lluny i que segurament no el tornaria a veure, sempre el té al cap i al llarg de tota l‘obra sempre el va esmentant. També cal tenir en compte que l’època en què va ser escrita és la Renaixença, que justifica la versemblança de les situacions, que es transmeten en l’obra, però també el Romanticisme, raó per la qual els personatges són tan sentimentals.                                                   

Hi ha dos temes principals: el tema central és l’amor i l’altre és el món laboral i les condicions socials de la classe obrera. L’amor és el sentiment  que creuen tenir el Marçal i la Maria Rosa. Per a ella el seu matrimoni amb l’Andreu és molt important, tot i que després es casi amb en Marçal. El primer no està present en l’obra, però és la base a partir de la qual s’estructura l’obra; gràcies a Maria Rosa tenim la seva presència en tot moment. Ella intenta cercar la felicitat, tot i la por i els records a la memòria de l’Andreu. El tipus de relació és diferent en aquestes dues parelles. El matrimoni entre la Maria Rosa i l’Andreu era pur, romàntic i apassionat, mentre que amb en Marçal és més important l’atracció física i es basa en el despit que senten tots dos per la mort d’un ser amat.        

 L’altre tema és el món laboral, la societat i la misèria de l’època, que és el que Guimerà critica, com, per exemple, en el fet que els treballadors de la carretera no cobren fins acabar-la. A més, són analfabets; en tot el grup només una persona sap llegir, la Maria Rosa. El fet de ser dona i la més jove pot ser un dels factors pels quals sigui així, ja que haurà rebut una educació millor. Finalment podríem comparar aquesta obra amb altres de Guimerà, que pertanyen a una mateixa etapa literària de l’autor, com per exemple La festa del blat o Terra baixa, en les quals trobem temàtiques i personatges paral•lels.

Guimerà ens presenta a Maria Rosa de nou un personatge femení, la Maria Rosa, amb una força sentimental i dramàtica només comparable a la d’altres personatges femenins de Guimerà, com la Marta. I de nou aquest personatge és capaç d’arribar-nos al cor. De nou Guimerà aconsegueix crear una heroïna tràgica, una dona, amb la qual sentim un lligam molt fort per la seva desgràcia. Aquest sentiment de responsabilitat, consciència i solidaritat amb la desgràcia del personatge per part de l'espectador és una de les funcions més fonamentals del teatre, ja establertes per Aristòtil. L’efecte és la catarsi, la purificació i la sensació de saber més de la vida un cop surts del teatre. I aquesta es la sensació que vam tenir nosaltres en sortir de la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. Una altra obra magistral de Guimerà que no pot deixar fred a ningú. I no s’ha d’oblidar la magnífica interpretació per part dels actors, aspecte importantíssim a l’hora de realitzar aquest procés tan humà i a l’hora tan místic.

Sergi Boqué, Cristina Mateo i Núria Rubies, 11

Zurück